En la primera nota d’anàlisi de l’any, habitualment presentem l’estratègia per a l’exercici que comença. Com és habitual, l’estratègia es veurà afectada pels possibles impactes de la realitat, però això no resta importància a posar negre sobre blanc quins pensem que seran els principals motors que mouran els mercats financers durant l’any. Aquesta afirmació agafa més rellevància que mai quan, el dia 3 de gener, ja hem tingut una notícia amb un impacte potencial significatiu: la intervenció i captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, per part dels Estats Units.
Tornem a l’inici. Presentarem quines creiem que seran les forces que més mouran els mercats i, posteriorment, intentarem oferir una primera anàlisi de com els esdeveniments de Veneçuela poden afectar els mercats financers. Aquí no fem valoracions geopolítiques, de dret internacional ni ideològiques; únicament analitzem com els fets poden impactar en els mercats i, per tant, en les nostres recomanacions d’inversió.
A l’hora de definir la nostra estratègia d’inversió per a aquest 2026, el primer que fem és determinar quins factors poden tenir un impacte més gran en els mercats. Ens centrarem principalment en els Estats Units, ja que és el mercat que “dirigeix” la resta. El 2025 hi ha hagut tres grans motors: la tecnologia basada en la intel·ligència artificial, els beneficis empresarials i l’establiment d’aranzels al comerç internacional per part de l’administració Trump. De cara al 2026, i prenent com a referència aquest passat recent, creiem que allò que més mourà els mercats serà, per aquest ordre: la inflació, l’impacte de la IA en la productivitat i la liquiditat.
1) Inflació i política monetària
La inflació i, en conseqüència, la política monetària —les decisions sobre els tipus d’interès— sempre tenen un gran impacte en els mercats. Però pensem que enguany aquest impacte pot ser encara més gran. Si observem les dades, des de juny de 2024 la inflació nord-americana no ha superat la línia del 3%. Tot i que la majoria dels analistes consideraven que els aranzels de Trump tindrien un fort impacte inflacionista, la realitat no els ha donat la raó.
De fet, la Reserva Federal (Fed) ha passat bona part del 2025 analitzant si els aranzels tenien o no un efecte inflacionista abans de decidir si iniciava baixades de tipus. Finalment, i sota una forta pressió per part de Trump, ho ha fet, tot i que encara de manera tímida, al nostre parer.
Si en els propers mesos la inflació s’encamina cap al 2%, la Fed no tindrà més remei que baixar els tipus, la qual cosa impulsaria els mercats de renda variable. Per contra, si la inflació supera la barrera del 3%, per molt proper que sigui el nou president de la Fed a Trump, creiem que la institució o bé no baixarà els tipus o fins i tot podria pujar-los, perjudicant l’evolució borsària. Per tant, l’estratègia en aquest àmbit passarà per observar com evolucionen els principals components de la inflació: consum (impacte aranzelari), lloguers, ocupació, energia, etc. Pel que fa al consum, el principal soci comercial dels Estats Units, la Xina, porta més de dos anys exportant deflació, és a dir, productes cada vegada més barats. Quant als lloguers, aquests han començat a baixar gràcies a l’impuls constructiu dels darrers anys als Estats Units. Respecte a l’ocupació, aquesta s’ha mostrat molt feble en els darrers mesos, la qual cosa, d’una banda, perjudica el consum i és desinflacionista, però que, d’altra banda, pot empènyer la Fed —dins del seu doble mandat de control de la inflació i plena ocupació— a estimular la creació de llocs de treball mitjançant baixades de tipus. En l’àmbit de l’energia, la voluntat dels Estats Units de controlar el petroli veneçolà (les primeres reserves mundials, per davant de l’Aràbia Saudita) ja està impulsant a la baixa el preu del cru. El preu de l’energia fòssil marca el terra del preu de l’energia renovable.
Amb tot això, creiem que el 2026 pot ser un any de desacceleració de la inflació, amb un impacte positiu en els mercats financers. La consegüent baixada de tipus d’interès podria convertir-se en un motor alcista per a les borses. Tot i això, cal tenir en compte el fort creixement de l’economia nord-americana (4,3% en el tercer trimestre). Si aquest creixement resultés inflacionista, l’escenari podria canviar.
2) Intel·ligència artificial i productivitat
Creiem que continuem immersos en una revolució tecnològica i industrial basada en la intel·ligència artificial. Fins ara, les principals empreses vinculades al desenvolupament de la IA (xips, maquinari, programari, centres de dades, etc.) han estat les grans beneficiades. Tanmateix, més aviat que tard, la difusió de la IA s’estendrà a la majoria dels sectors econòmics, amb dues conseqüències principals: un augment de la inversió en IA i un increment de la productivitat.
Tal com hem comentat en altres ocasions en aquestes notes d’anàlisi, quan Microsoft va desenvolupar l’Excel, la primera beneficiada va ser la mateixa empresa. Tanmateix, a mesura que la resta de companyies van substituir les calculadores pel full de càlcul, la seva productivitat va anar augmentant. Pensem que amb la IA passarà un procés similar.
Si es compara l’evolució de la productivitat del sector tecnològic nord-americà amb la del sector no tecnològic, s’observa com, a mesura que s’ha desenvolupat la IA, el sector tecnològic ha experimentat augments de productivitat, de beneficis i, en conseqüència, de guanys borsaris. Certament, les valoracions són elevades, però també ho són els beneficis.
En canvi, en el sector no tecnològic la productivitat està més estancada. Pensem que la difusió de la IA a la resta de l’economia pot impulsar la productivitat i actuar com a motor alcista. Aquí és on haurem de ser especialment tàctics a l’hora d’analitzar quins sectors poden resultar més beneficiats. Un dels que presenta més potencial és el sector financer, per la sinergia que es pot generar entre la IA, el blockchain i l’establiment de sistemes de pagament basats en stablecoins.
3) Liquiditat
Continuem amb nivells de liquiditat molt elevats. Hi ha molts diners “aparcats” en dipòsits o en renda fixa a curt termini. És una situació comprensible: als Estats Units, fins ara, els tipus d’interès han estat alts i han permès obtenir rendiments reals positius sense risc. A mesura que els tipus baixin, aquests diners hauran de buscar rendibilitat en actius de més risc.
D’altra banda, les principals economies mundials (Estats Units, Xina, Unió Europea i Japó) han posat en marxa plans d’estímul econòmic. Aquests plans solen beneficiar en més mesura les grans empreses, que són les que cotitzen als mercats financers. Certament, aquests estímuls es financen amb deute públic, la qual cosa ens recorda que hem de mantenir un ull posat en una futura possible crisi de deute, de la qual ja hem parlat en altres ocasions.
Per tant, de cara al 2026, més enllà de notícies puntuals o impactes sobrevinguts, creiem que les forces que mouran els mercats seran la inflació i la difusió de la IA en el teixit empresarial, sempre que hi hagi “gasolina”, és a dir, liquiditat. Amb aquests escenaris en ment, anem seleccionant aquells actius que millor poden aprofitar cada situació.
Quins són els riscos?
Per a nosaltres, el principal risc és que la inflació no baixi o que els estímuls monetaris acabin desembocant en una crisi de deute. En els darrers 20 anys, el deute mundial sobre el PIB ha augmentat un 30% i ja frega el 95%. Tard o d’hora, algú pot qüestionar si tot aquest endeutament és sostenible, la qual cosa podria derivar en una crisi.
Així mateix, hem assenyalat que un dels motors del 2025 ha estat el creixement dels beneficis empresarials. Si aquests no mantenen un ritme tan elevat, es podria produir alguna correcció. És pertinent abordar aquesta qüestió, ja que un dels temors més estesos durant el segon semestre del 2025 ha estat la possibilitat d’una bombolla en la IA a punt d’esclatar. Nosaltres creiem, i ho hem repetit en diverses ocasions, que encara no ens trobem en una fase de bombolla. Les valoracions són altes, però, de moment, els beneficis han acompanyat.
Una bombolla es produeix quan les cotitzacions —les expectatives— es disparen, però els beneficis —la realitat— no ho fan. Creiem que encara no estem en aquest punt. És possible que hi arribem, però encara no. A més, dins del sector tecnològic continuem veient guanyadors i perdedors; per definició, en una bombolla tot puja, i aquest encara no és el cas.
Convé tenir present, tanmateix, que hi ha moltes empreses tecnològiques i d’IA que no cotitzen en borsa. Als mercats privats ja es comencen a observar valoracions totalment desconnectades de la seva capacitat de generar beneficis. És en el private equity i el private credit on pensem que podria produir-se algun ensurt, amb un possible contagi als mercats borsaris. A més, hem de considerar què podria passar si moltes d’aquestes empreses sortissin a borsa de manera simultània (OpenAI, Anthropic, SpaceX…). Hi haurà prou capital per a totes? O bé part de la inversió actual en borsa es desplaçarà cap a aquestes sortides a borsa, pressionant a la baixa altres actius?
Davant d’aquests escenaris de risc, hem anat preparant plans de contingència amb actius que puguin ajudar a protegir el patrimoni o a aprofitar oportunitats.
Veneçuela
El 3 de gener de 2026 es va produir una intervenció militar dels Estats Units a Caracas, capital de Veneçuela, que va culminar amb la captura del president Nicolás Maduro. És aviat per valorar quin pot acabar sent l’impacte geopolític internacional d’aquest fet, però en els dies immediatament posteriors no hem observat un impacte negatiu en els mercats. De moment, el mercat no sembla especialment preocupat per aquest esdeveniment i continua centrat en altres qüestions.
Tot i això, hi ha factors amb conseqüències potencials. Trump ja ha manifestat la seva voluntat de controlar el país i, en especial, el petroli veneçolà. Si això es materialitza, podria beneficiar el sector energètic nord-americà i provocar una caiguda del preu de l’energia per un augment de l’oferta, la qual cosa podria pressionar a la baixa la inflació a mitjà termini. Tanmateix, caldrà veure com es gestiona aquesta transició, que no està exempta de riscos, tant polítics com econòmics. Seguim atentament la situació i, si considerem necessari modificar les nostres recomanacions, els ho farem saber oportunament.
Molt bona entrada d’any!