Salti al contingut
ANDVISORY 360

Blog ·

Conflicte Israel–Estats Units–Iran: com pot afectar els mercats?

Analitzem el conflicte a l’estret d’Ormuz no en clau geopolítica sinó pel seu impacte real sobre el preu del petroli i, per tant, sobre la inflació i l’estratègia de cartera.

En l’estratègia per aquest any 2026 (Nota d’anàlisi de gener de 2026) vam definir tres motors estructurals que, al nostre entendre, mouran els mercats aquest any: inflació, difusió de la intel·ligència artificial i liquiditat. Qualsevol esdeveniment geopolític caldrà analitzar-lo en funció de com pot alterar aquests tres eixos. Per tant, no farem valoracions geopolítiques o ideològiques, sinó que ens centrarem a respondre a si el conflicte té capacitat de canviar la situació macroeconòmica. Amb la informació disponible en aquest moment, nosaltres pensem que, de moment, no.

El focus real del mercat no és el conflicte en si, sinó el possible impacte sobre el petroli, especialment pel paper de l’estret d’Ormuz, per on transita aproximadament un 20% del cru mundial i l’atac per part d’Iran de països productors de petroli i gas. Una interrupció sostinguda del trànsit sí que podria generar un xoc macroeconòmic. Ara bé, a hores d’ara no és l’escenari central.

Cal recordar que Iran produeix per sota de la seva capacitat a causa de les sancions internacionals i que exporta principalment a la Xina. La variable determinant serà la resposta de l’OPEP i la capacitat ociosa existent al sistema, i per aquest motiu l’atac a països productors com els Emirats, Qatar o Aràbia Saudita pot arribar a ser rellevant. Històricament, quan el petroli puja de manera abrupta, els grans productors tendeixen a ajustar l’oferta si perceben risc de destrucció de demanda. A més, cal tenir en compte que continua existint oferta russa fora dels circuits oficials (flota fantasma), la qual cosa actua com a coixí parcial. Per tant, el que observem de moment és una pujada del preu del petroli com a resposta a la inestabilitat, una prima geopolítica temporal, no un xoc estructural d’oferta.

L’experiència recent ens mostra un patró clar. El mercat penalitza amb força quan el petroli acaba generant inflació estructural i obliga els bancs centrals a modificar política monetària.

Va ser el cas el 2022, quan el xoc energètic derivat de la invasió russa d’Ucraïna es va traslladar a un entorn inflacionista i va forçar pujades agressives de tipus. En canvi, en episodis més breus (1990, 2003 o 2019), la volatilitat va ser intensa però limitada en el temps. Cal tenir en compte a més que el 2022 van ser els demandants (Europa/EUA) qui es van restringir l’oferta russa amb les sancions. Ara la demanda no busca reduir l’oferta.

A nivell tècnic, hi ha tres zones de vigilància rellevants:

  • Per sota de 90$ el barril de petroli, l’impacte macro és reduït.
  • Entre 90$ i 110$, hi ha soroll i possible fre a la desinflació.
  • Per sobre de 110$ de manera sostinguda, sí que parlaríem de risc real de reacceleració inflacionista.

En aquest moment no ens trobem en el tercer escenari.

El conflicte només canvia la nostra estratègia si altera la trajectòria d’inflació.

El pes directe de l’energia a l’IPC nord-americà i europeu és limitat, però l’efecte indirecte pot amplificar-se via transport, logística i aliments. Tanmateix, perquè això es traslladi de manera significativa a l’IPC, el xoc ha de ser persistent en el temps. Un repunt puntual del cru no modifica el camí de la política monetària. Un augment sostingut, sí.

Avui, el mercat continua més pendent de les expectatives de tipus, la dinàmica dels beneficis empresarials i de les condicions de liquiditat, que no pas d’un conflicte regional si aquest no escala energèticament.

Capacitat d’escalada del conflicte

Malgrat que ens ha sorprès que l’Iran hagi atacat els països del golf Pèrsic, no creiem que l’Iran tingui capacitat per sostenir un conflicte prolongat d’alta intensitat contra Israel, els EUA i els seus veïns. En aquest context, pensem que cal monitoritzar especialment tres factors: el dany real a infraestructures energètiques (per exemple, de Qatar, els EAU o Aràbia Saudita), la implicació directa i sostinguda dels Estats Units i la reacció coordinada (o no) de l’OPEP.

El nostre escenari central és a hores d’ara el d’un conflicte contingut i limitat en el temps. Pensem a més, que l’administració Trump no es pot permetre baixes militars americanes de manera sostinguda, al mateix temps que un augment llarg del preu del petroli. A la tardor hi ha eleccions legislatives (Mid-term election) i del resultat d’aquestes dependrà que Trump pugui seguir governant amb comoditat o no. No es descartable en aquest context que els propis Estats Units utilitzin la seva reserva estratègica de petroli per mantenir els preus baixos i que siguin més favorables a negociar en funció de la virulència d’Iran.

Quines poden ser les implicacions per a la cartera d’inversió?

En l’escenari base d’un conflicte curt, esperem volatilitat a curt termini, per descomptat. Segurament els mercats sobrerreaccionaran en els primers dies del conflicte d’acord amb les notícies que anem coneixent. En carteres amb possibilitat d’incloure ETFs pot tenir sentit (per la seva agilitat) recomanar alguna cobertura o compra amb descompte. En carteres únicament de fons d’inversió, si l’escenari base es manté i a curt termini “veiem solucions” (és a dir que Israel i EUA s’imposin) pensem que no té sentit moure’s massa. No veiem, a hores d’ara, canvis macroeconòmics estructurals. Les correccions podrien esdevenir oportunitats tàctiques.

Quin és el pla B? En un escenari advers (al qual ara donem una probabilitat baixa però que podria tenir un impacte elevat), si el petroli superés i mantingués nivells crítics, podríem recomanar reduir durada en renda fixa, percentatges en renda variable, augmentar l’exposició tàctica al sector energètic i reforçar actius que protegeixin de la inflació.

En conclusió, amb la informació disponible avui, no veiem, de moment, un canvi estructural de mercat. El petroli és la variable crítica i, com el preu d’aquest es pot transmetre a la inflació, el focus de la nostra anàlisi. Caldrà veure també si la liquiditat present al sistema actua com a amortidor o no de la situació. Si el conflicte no altera de manera persistent el preu de l’energia, l’impacte serà tàctic i no estratègic. Seguim de manera continuada les dades que ens permetin anar generant opinions de valor per al nostre assessorament.

Rebi la propera nota

Deixi'ns el seu correu i li farem arribar cada nova nota d'anàlisi: la lectura que fan els socis dels mercats, què mou les carteres i què vigilem.

Avís legal

Aquesta nota d'anàlisi té una finalitat exclusivament informativa. No constitueix assessorament d'inversió personalitzat, ni una oferta o sol·licitud de compra o venda de cap instrument financer, i no té en compte la situació financera, els objectius d'inversió ni el perfil de risc de cap lector. Les opinions expressades corresponen a la data de publicació i poden canviar sense avís previ. Els rendiments passats no garanteixen resultats futurs; tota inversió comporta riscos, inclosa la pèrdua del capital invertit. Qualsevol decisió d'inversió presa a partir d'aquesta informació és responsabilitat exclusiva de qui la pren. Andvisory 360 Financial Services ASF és una entitat d'assessorament financer autoritzada i regulada per l'Autoritat Financera Andorrana — Número de registre: ASF-04/23.

Tornar al blog