En la nota d’anàlisi del mes passat assenyalàvem que, en relació amb el conflicte entre Estats Units/Israel i l’Iran, el factor clau per als mercats financers —i, per tant, per a la nostra estratègia— era i continua sent doble: fins a quin nivell pot arribar el preu del petroli i durant quant temps es pot sostenir aquesta pujada. Aquesta dinàmica depèn essencialment de la situació a l’estret d’Ormuz, pel qual transita aproximadament una cinquena part de les exportacions globals de petroli i gas.
Davant el flux constant de notícies sobre el conflicte, hem centrat l’anàlisi en com els moviments de les parts implicades es traslladen al preu del petroli. En aquest context, i excepte en casos puntuals amb perfils de risc molt elevat, les nostres recomanacions han estat limitades, especialment en carteres estructurades principalment amb fons d’inversió.
El primer motiu és operatiu: els fons tradicionals no estan dissenyats per a operativa tàctica de curt termini. Intentar aprofitar moviments ràpids de mercat amb instruments que requereixen diversos dies per executar ordres pot ser contraproduent. Quan es materialitza una venda, sovint ja s’ha assumit una part rellevant de la caiguda, i quan es torna a entrar al mercat, bona part de la recuperació ja s’ha produït. De fet, això ja ha passat recentment, amb la majoria d’actius tornant a nivells similars als previs al conflicte després d’una recuperació molt ràpida arran de l’anunci d’alto el foc.
El segon motiu és estratègic. La nostra visió és que no ens trobem davant d’un conflicte estructuralment prolongat pel que fa al tancament de l’estret d’Ormuz. L’economia global difícilment podria sostenir un petroli per sobre dels 110 dòlars durant mesos sense provocar un repunt significatiu de la inflació i, amb alta probabilitat, una recessió global.
A més, tampoc seria una situació políticament assumible per a l’administració Trump en un any d’eleccions de mig mandat (midterms). Uns preus energètics elevats sostinguts erosionarien clarament les opcions electorals del Partit Republicà, especialment tenint en compte que la inflació, un cop traslladada a l’economia real, és difícil de revertir.
En aquest sentit, ens reafirmem en la nostra hipòtesi que el conflicte no es cronificarà. L’acord d’alto el foc de dues setmanes i l’inici de les negociacions (malgrat no haver fructificat encara) apunten en aquesta direcció. És previsible que el procés inclogui episodis de volatilitat i ruptures temporals, però la dinàmica general sembla encaminar-se cap a una resolució.
Si aquest escenari es confirma, considerem encertat no haver modificat de manera significativa l’estratègia de les carteres de fons. Els factors estructurals favorables per a la renda variable, ja identificats a inicis d’any, es mantenen intactes:
- La revolució de la intel·ligència artificial i el seu impacte en la productivitat
- La solidesa de l’economia nord-americana
- El creixement sostingut dels beneficis empresarials
- Un entorn de tipus d’interès relativament baixos a Europa
Pel que fa a la renda fixa, tot i que tots els trams han patit, considerem adequada l’estratègia d’haver mantingut duracions curtes. L’augment de les expectatives d’inflació ha pressionat a l’alça els tipus d’interès, afectant especialment els bons de mitjà i llarg termini. La posició en fons i ETFs de curt i molt curt termini ha permès limitar l’impacte en carteres conservadores i moderades.
I el proper trimestre?
Com hem comentat, l’evolució dels mercats dependrà fonamentalment de la durada de les tensions a l’estret d’Ormuz i, en conseqüència, del comportament dels preus energètics.
El nostre escenari central contempla una progressiva normalització, amb reobertura del trànsit marítim a mesura que avancin les negociacions. A més, hi ha factors addicionals que contribueixen a relaxar l’oferta:
- Increment significatiu de la capacitat d’exportació d’Aràbia Saudita via el mar Roig
- Utilització de reserves de l’Agència Internacional de l’Energia
- Relaxació de sancions a Rússia en diversos països (excepte Europa)
Si el petroli es manté per sota dels 100 dòlars i inicia una tendència descendent, considerem probable que el mercat consolidi aquest escenari en les properes setmanes, malgrat possibles episodis de volatilitat associats a les negociacions.
Des del punt de vista estratègic, la clau és determinar si el mercat es manté en fase correctiva o reprèn la tendència alcista. Si es confirma el nostre escenari, el focus tornarà als fonamentals macroeconòmics i empresarials, que continuen sent sòlids.
De fet, en alguns casos han millorat:
- Les valoracions han corregit significativament, especialment en el sector tecnològic nord-americà
- El PER forward s’ha reduït fins a nivells comparables als de 2019
- Les empreses cotitzen, en molts casos, per sota dels nivells previs al conflicte
A més, no descartem la recuperació d’un dels principals motors de mercat: les baixades de tipus per part de la Reserva Federal. Tot i que l’augment recent del preu de l’energia pot tensionar puntualment l’IPC, la tendència de fons de la inflació continua sent descendent, especialment per la moderació de components clau com els lloguers.
En aquest context, la nostra estratègia per al segon trimestre de 2026 serà, inicialment, continuista. Els sectors i regions ja presents en cartera mantenen els seus fonaments. Paral·lelament, identificarem oportunitats en actius, sectors i geografies que es beneficiïn d’aquest entorn i plantejarem rotacions selectives.
En renda fixa, la correcció recent obre una oportunitat per augmentar exposició en trams curts i mitjans.
I si ens equivoquem?
Si el conflicte derivés en una nova escalada, caldria analitzar-ne la naturalesa. No tots els escenaris tenen el mateix impacte: una intervenció decisiva dels EUA podria fins i tot reduir el preu del petroli si restableix el control del flux de petroli.
En canvi, un escenari advers en què no es recuperi el control de l’estret exigiria una resposta defensiva clara.
En renda variable
- Reducció significativa de l’exposició
- Concentració en actius i sectors que es beneficiïn d’un entorn d’estagflació
En renda fixa
- Reducció addicional de la durada
- Focalització en instruments monetaris i de molt curt termini
- Possible incorporació d’estratègies que es beneficiïn de caigudes en el preu dels bons
El senyal que mirarem primer continua sent el mateix: si el petroli es manté per sota dels 100 dòlars i inicia una tendència descendent, la cartera segueix com està; si no, activem la resposta defensiva que acabem de descriure.